08/10/2024
Sàrdara. S'arti de Carlo Romano Lavazza.
Noba pigada de sa pàgina Facebook de su Museu Villa Abbas. Su 12 de Ladàmini 2024 in sa Domu Pilloni nc'est s' Ammosta de Carlo Romano Lavazza. Su pignu de s'arti sua est sa “Dea Madre”. Issu est unu scultori chi at studiau a Parigi in is annus Sessanta e a pustis est andau a s' Accademia de Brera. Ingunis imparat a donai unu codixi espressivu particolari a s'arti cosa sua: cussu anatòmicu femininu, castiendi a sa preistòria. De sa “Venere” de Willendorf (Austria) a cussa de Turriga (Senobrì). Is Fèminas torradas a cuncordai de Lavazza funt unu viàgiu a inghìriu de sa feminilidadi antiga e moderna, po arribbai a una bidea de su sacru chi fueddidi sa lìngua de su mundu: fertilidadi e fecondidadi, tènnica e spìritu, òmini e fèmina. S' ammosta, a incuru de sa cooperativa Villa Abbas e in collabboratzioni cun su Comunu de Sàrdara, est s'ocasioni , po mannus e pipius, po provai a imparai cumenti si trabballat sa ceràmica cun is labboratòrius chi si proponint. Po informus: - 3501099278 (fintzas WhatsApp) - 0709387304 -coopvillabbas@tiscali.it S' ammosta at a inghitzai Sàbudu su 12 de Ladàmini 2024 e at abarrai aberta fintzas a Giòbia su 17 de Ladàmini 2024 cun s'oràriu 10-18 (serrat su Lunis).
08/10/2024
Sàrdara. Abbisita ghiada in lìngua sarda.
Noba pigada de sa pàgina Facebook de su Museu Villa Abbas. Su sardu est sa lìngua nostra e, pruschetotu, s' acàpiu chi serbit po essi unu pòpulu uniu. Issa ndi benit de is apillus stòricus e culturalis e is acuntèssius chi ant portau a custu andant contaus de is professionistas de su patrimòniu. Duncas, fai s' abbisita ghiada in sardu sèrbit po fai cumprendi su valori de sa lìngua nostra, cantu est de importu a dda trasmiti e cantu est de importu a dd'amparai. Su sardu, est minaciau de s' apatia linguìstica, sèmpiri prus pagus pipius ddu connoscint e ddu imperant. Tocat a firmai custa situatzioni. Villa Abbas fait sa parti sua contendi su territòriu nostru a incumetzai de Sàbudu su 19 de Ladàmini 2024, s' abbisita si at a fai in su Putzu Sacru de Santa Anastasìa e in su Museu archeològicu Villa Abbas, museu de su Mesu Campidanu, e a sighiri unu momentu conviviali. A s' abbisita podint partecipai fintzas a 15 personas. #VisitSardara #limbasarda #linguaSarda #sardegna #visitsardinia #sardara #museovillaabbas #pozzosantaanastasia #culturalheritage #patrimonioculturale #patrimonioarcheologico #archaeologylife
08/10/2024
Seddori. Atóngiu teatrali seddoreseu.
De sàbudu su 12 de Ladàmini partit sa segunda editzioni de “Autunno teatrale Sanlurese”. Apariciada de sa Cumpangia teatrali “Su Spassiu” e patrocinau de su Comunu de Seddori is spetàculus s’ant a fai in su teatru comunali Akinu Congia: su 12 e su 26 de Ladàmini 2024, su 9 su 23 e su 30 de Donniasantu 2024, su 7 e su 14 de Meseidas 2024. Intrada libera e a indonu. - Sàbudu su 12 de Ladàmini 2024 a is oras 18: presentada de sa rassigna cun sa presèntzia de is Autoridadis comunalis; a is oras 18:30: Joseph Teatrum de Cabuderra presentat “Braxia” scrita e dirígia de Franco Baire - Sàbudu su 26 de Ladàmini 2024 a is oras 18:30: sa cumpangia teatrali “Filodrammatica Guspinese” presentat “Pulixi e Priogu” cummédia in duus atus de Ottavio Altea - Sàbudu su 9 de Donniasanti 2024 a is oras 18:30: Piccolo teatro umoristico di San Gavino Monreale presentat “Sa domu de su mandroni” scrita e dirígia de Gianfranco Serra - Sàbudu su 23 de Donniasanti 2024 a is oras 18:30: Naka Naranda de Sàrdara presentat “A tutto quorum” scrita e dirígia de Francesca Cabiddu e Andera Vargiu - Sàbudu su 30 de Donniasanti 2024 a is oras 18:30: Su stentu de Serramanna presentat “Chi tottu anda bei si coiaus” scrita e dirígia de Roberto Lasiu - Sàbudu su 7 de Meseidas 2024 a is oras 18:30: Teatro Marmilla de Ussaramanna presentat “Sa fini de Don Mario” scrita e dirígia de Iganzio Atzei - Sàbudu su 14 de Meseidas 2024 A is oras 18:30: serrada de sa rassigna cun sa cumpangia Su Spassiu de Seddori chi torrat a arregordai is acuntèssius tràgicus de Seddori de su 7 de Austu de su 1881 “Su trumbullu”, adatamentu teatrali scritu e dirígiu de Antonio Figus
06/10/2024
Futei. Rapresentatzioni teatrali a indonu "Brullas de Stanghera". 25 de Meseladàmini 2024
Cenàbara 25 de Meseladàmini 2024, h. 21:00 in sa Pratza in antis de sa Crésia de Santu Nartzisu, in Furtei ddoi est sa rapresentazioni teatrali in Língua Sarda "Brullas de Stanghera". Po biri sa cummédia non si pagat su billetu, ca est una de is atividadis culturalis in Língua Sarda de su progetu Terras de Marmilla, Linas e Campidanu finantziau cun su dinai de sa Regione Autònoma de Sardigna cunforma a sa L.482/99 e a sa L.R. 22/2018. S'acontéssiu dd' at organizau s'Ufítziu de Língua Sarda paris cun su Comunu de Futei. Sa cummédia chi portat in iscena sa cumpangia teatrali Sa Làntia de Rio Murtas, a incuru de Giuliana Zurru e cun sa Regia de Guido Cadoni, fueddat de sa stanghera chi in bidda sua s'ispàssiat a contai contus chi inventat e a fai brullas. A bortas cracat sa manu, difatis no est una brulla lèbia sa chi organizat a dannu de Remigio Garau. A sa mulleri de Remigio ddi contant de sa morti de su pobiddu, acontéssia a sa bessida de su tzilleri. In aparéntzia Maria non ndi podit sanai de su dolori ma custu ddi passat luegus a sa bidea de incasciai s'asseguratzioni asuba de sa morti de su pobiddu ma sa furriada de su pobiddu imbriagu a domu fait pigai a sa cumédia una diretzioni chi nisciunu si abetat. Non ammancat s'organizatzioni de un'interru particulari chi donat vida a un'àteru corpu de scena chi serrat sa cumédia. Sa cumédia giai rapresentada in àteras biddas at tentu unu grandu acunsentimentu de púbblicu. Seis totus cumbidaus a partitzipai.
04/10/2024
Biddacidru. Premiatzioni de is bincidoris de sa de 39 Editzionis de su Prémiu Literàriu Giuseppe Dessí.
Sàbudu 5 de Meseladàmini 2024, h. 18:00, si abetaus in sa palestra de bia Stazione 25, po afestai paris cun nosu is finalistas e iscoberri is bincidoris de sa de 39 Editzionis de su Prémiu Literàriu Giuseppe Dessí. Presentat John Vignola cun s'acumpangiamentu musicali de su grupu “Perturbazione”. Finalistas de sa Setzioni Narrativa: Debora Gambetta, Incompletezza. Una storia di Kurt Gödel (Ponte alle Grazie) Helena Janeczek, Il tempo degli imprevisti (Guanda) Anita Likmeta, Le favole del comunismo (Marsilio). Finalistas de sa Setzioni Poesia: Laura Accerboni, Il prima e il dopo dell’acqua (Einaudi) Donatella Bisutti, Erano le ombre degli eroi (Passigli) Ida Travi, I Tolki (il Saggiatore). Prémiu Ispetziali de sa Giuria: Alessandro Bergonzoni Prémiu Ispetziali “Fondazione di Sardegna”: Dori Ghezzi.
04/10/2024
Sàrdara. Presentada de su libbru “Imortali e àterus contus”.
Noba pigada de sa pàgina Facebook de sa Pro Loco de Sàrdara. Domínigu su 6 de Ladàmini, in su Cineteatru comunali, nc’est sa presentada de su libbru “Imortali e àterus contus” de Giampaolo Pisu. Est un’ arregorta de contus in língua sarda e sa presentada at a essi animada e lígia cun sa teatralizatzioni de calincun branu. Is contus, a bortas irónicus e brullanus, ddus ant premiaus meda in is prèmius literàrius sardus.
04/10/2024
Sàrdara. Formatzioni Ads.
Su Comunu fait sciri chi su 10 de Ladàmini, in su Cas, in bia Oristano 59, nc’est un’ atóbiu po sensibbilizai s’ arrolu sociali e giurídicu de s’ Amministradori de Amparu (Amminitratore di Sostegno). Funt cumbidaus a partecipai is familiaris chi tenint personas cun disabilidadi, is assótzius de su de tres setoris e totus is citadinus interessaus.
03/10/2024
Santu 'Èngiu. “Notte Bionda”, contu a s'imbressi po sa Festa de sa Birra. 6 de Meseladàmini 2024
Noba pigada de su giassu:www.sangavinomonreale.net In Santu 'Èngiu est incumentzau su contu a s'imbressi po sa "Notte Bionda" de su 6 de Ladàmini, un'acontéssiu nou de sa "Movida Sangavinese" chi at organizau su Tzentru Cummertziali Naturali. S'Atóbiu, dedicau a is amantiosus de sa birra, de sa cosa de papai bona e de sa música Rock, si fait in Domu Mereu, in bia Roma, cun un'iscioberu de birras artigianalis, cun is cuntzertus de is "Arschloch" e de " Riff Riff" ("tribut band" de is AC/DC) e po acabbai sa serada cun su "Dj set de Dj James. A màrxini de sa "Notte Bionda", est istétiu organizau unu cuncursu puru: is partitzipantis podint provai a intzertai su pesu de unu pressutu in is atividadis cummertzialis arremonadas in sa locandina: su chi intzertat o si acostat de prus a su pesu reali de sa còscia bincit su prémiu! Su "quiz" sighit puru su 6 de Meseladàmini in s'interis de sa "Notte Bionda", in serada su pressutu ddu pesant in antis de totus e ddu intregant a su bincidori. S'acontéssiu est una grandu ocasioni po passai una serada in cumpangia, gustendi is birras a s'ispina e is prodotus chi ofrint is tzilleris e is butegas de binu. Su logu de sa "Movida Sangavinese" est torra sa pratza ecisera de Domu Mereu, po una serada de ispàssiu, música, cumpangia e birra a s'ipina a suta de is isteddus. S'acontéssiu incumentzat a is seti e mesu de a merí (h. 19:30). Su Tzentru Cummertziali Naturali torrat gràtzias a totus is finantziadoris (presentis in sa locandina ufitziali de s'acontéssiu) chi ant permítiu de fai da manifestatzioni.
03/10/2024
Santu 'Èngiu. “Seed Hope”, su cuntzertu po s'incingiadura de s'Annu de Iscola nou de su ICS Eleonora d'Arborea. 4 de Meseladàmini 2024
Noba pigada de su giassu: www.sangavinomonreale.net S'Istitutu Cumprensivu "Eleonora d'Arborea" de Santu 'Èngiu incíngiat s'Annu de Iscola 2024 -2025 cun su cuntzertu "Seed Hope" chi si fait in s'Anfiteatru de Santu 'Èngiu, su merí de su 4 de Meseladàmini 2024 e interessat discentis e insenniantis de su Progetu "W.E.L.L." ("Workshop in English to Learn at Leisure") e de s'indiritzu musicali. Su Progetu "W.E.L.L.", finantziau de sa Regione Autònoma de Sardigna, - ispricat su Dirigenti de s'Istitutu Cumprensivu "Eleonora d'Arborea", sa Dot.ra Susanna Onnis - est istétiu fatu in s'annu de iscola 2023-2024, interessendi totus is discentis de is de 5 classis de s'Iscola Elementari, 3 insenniantis espertus, 2 insenniantis madrilíngua e 12 "tutor". Si est circau de creai un'ambienti motivanti, innui s'imparu de sa língua ingresa no est istétiu pigau cumenti a una matéria iscolàstica, ma cun un'acostamentu pràtigu e de giogu, fadendi labboratórius de "storytelling, drama e musical". Su progetu est acabbau cun s'ispetàculu "Seed Hope" – Semi di Speranza" chi torrant a fai sa dí de s'incingiadura. "Giai chi s'Istitutu cosa nosta est a indiritzu musicali – sighit Susanna Onnis – aberrint su cuntzertu de incingiadura unus cantu discentis de s'Iscola Média chi proponint branus musicalis acumpangiaus de is insenniantis insoru. Funt giai 17 annus chi s'Iscola proponit su cursu musicali. In custus annus, medas discentis si funt acostaus a sa música e a s'istrumentu musicali, (pianoforti, ghitarra, violinu e clarinetu) e si ant ispreviau cun cuntzertus in ocasionis diferentis. S'Iscola cosa nosta bantat cun orgólliu unus cantu talentus giai cumprius, chi funt nàscius innòi". Atóbiu duncas cenàbara 4 de Meseladàmini in s'Anfiteatru, cun totus is discentis de is Iscolas de Santu 'Èngiu, Sàrdara e Forru (Infàntzia, Elementaris e Médias). A sa tzirimónia de incingiadura funt cumbidaus, a parti is discentis e is famíllias insoru, puru is Síndigus e is Amministratzionis Comunalis de is tres biddas e totu sa tzitadinàntzia, po un'ispetàculu chi impromitit emotzionis fortis.
03/10/2024
Santu 'Èngiu. Torrat a nasci su Ballu de Crésia, a pustis de 70 annus, gràtzias a s'assótziu Fainas Antigas torrat a bivi una traditzioni santuingesa.
Noba pigada de su giassu: www.sangavinomonreale.net A pustis de prus o mancu 70 annus, sa traditzioni antiga de su Ballu de Crésia est torrada protagonista de sa serrada de sa prutzessioni in onori de Santa Teresa, gràtzias a s'impénniu de s'assótziu Fainas Antigas. S'acontéssiu at arrapresentau unu momentu simbólicu e de grandu valori culturali, sinnendi sa torrada de unu ballu chi afundat is arréxinis cosa sua in s'istória de sa Bidda e de su Campidanu de Mesu. Un'arringratziamentu particulari est andau a su Comitau organizadori de sa festa de Santa Teresa e a su predi, chi ant réndiu possíbbili custu recuperu culturali importanti "Chentza de s'agiudu insoru, non iaus pótziu torrai a portai in vida una parti diaici importanti de is traditzionis cosa nosta" – at nau unu portaboxi de s'assótziu, espressendi s'arreconnoscéntzia de sa Presidenti Rossella Sedda, de su visupresidenti Mauro Murgia, de is cuntzilleris Tiziana Podda, Franco Pirastu, Sergio Mameli e de s'insennianti de ballu sardu Natalino Cinus. Is atividadis de Fainas Antigas non si firmant innòi. Sa tarea de s'assótziu est sa de torrai a donai vida a is traditzionis de Santu 'Èngiu e de su Campidanu de Mesu, generendi un'energia cumpartzida intra de is assótzius e is comitaus localis. "Si is istitutzionis e is organizatzionis si agiudant, iaus a èssiri presentis in totus is manifestatzionis cuntzentrendi·sì a suba de is traditzionis localis", ant nau is cumponentis de su grupu. Immoi, s'assótziu est abetendi una sea fissa chi permitat de fai is atividadis in manera prus organizada e de sighiu. " Immoi cumpartzeus su logu, ma po cumpriri de unu totu su programma cosa nosta, teneus abbisóngiu de una sea prus istàbbili chi si permitat de fai cursus e labboratórius cun regularidadi", ispricant is sótzius. Intra de is progetus in cantieri ddoi at unu cursu de ballu campidanesu, chi punnat a interessai is generatzionis prus gióvunas e a tramandai is técnicas e is movimentus de su ballu traditzionali. No isceti: Fainas Antigas tenit in programma puru cursus de cosíngiu traditzionali, labboratórius a suba de is trabballus antigus: fai iscarteddus, fai làdiri e trabballai sa peddi.
03/10/2024
Biddacidru. Gióbia 3 de Meseladàmini, Nicola Lagioia serrat is atóbius culturalis de sa de 39 Editzionis de su Prémiu Literàriu Giuseppe Dessì.
Noba pigada de su giassu: www.lagazettadelmediocampidano.it A aberri s'úrtima cida dedicada a is propostas culturalis chi faint de guarnissa a sa de 39 Editzionis de su Prémiu Literàriu Giuseppe Dessì est Nicola Lagioia cun is leturas de su suu "Presto saprò chi sono". gióbia 3 de Meseladàmini, in Domu Dessì, h. 21:30. S'atóbiu, abertu a su púbblicu e a indonu, si fait tempus malu, ddu faint in su Teatru Don Bosco, in bia Asproni. "Presto saprò chi sono" est un'alabàntzia prexada de sa literadura, de is is tempus de Omero fintzas a is tempus nostus. In giai prus de un'ora, Nicola Lagioia ammostat su percursu eciseri de sa literadura: de sa nàscida, cumenti a forma de narratzioni a boxi, a is cambiamentus acontéssius in is sèculus, fintzas a arribbai a sa forma-líbburu, lómpia fintzas a oi che una de is ainas de connoscéntzia prus potenti e emotzionanti a disponimentu de su géneri umanu. A sa pregunta "Oi tenit ancora sensu ligi romanzus, contus e poesias?" sa respusta est eja: ligi òperas literàrias, in su de 21 sèculus, est de importu mannu, mancai po motivus diferentis de is chi unu podit pentzai. Nicola Lagioia, nàsciu in Bari in su 1973, at incumentzau sa carriera editoriali, trabballendi paris cun medas domus de imprenta e cumenti a iscenegiadori e iscriendi po contu de àterus. Cun "Minimum fax" at pubblicau: "Tre sistemi per sbarazzarsi di Tolstoj" (2001), cun Einaudi "Occidente per principianti" (2004), "Riportando tutto a casa" (úrtima editzioni ET Scrittori 2017; Prémiu Viareggio – Rèpaci, Prémiu Vittorini, Prémiu Volponi), "La ferocia" (2014-2016; Prémiu Strega 2015) e "La città dei vivi" (2020-2021). De su 2017 a su 2023 at tentu su rolu de diretori de su "Salone Internazionale del Libro di Torino". At fatu parti medas bortas de sa commissioni de iscioberu po sa "Mostra Internazionale d'Arte cinematografica " de Venètzia. Trabballat paris cun giornalis diferentis e condusit programmas radiofónicus po sa RAI. In s'acabbu de cida su finali de primori In s'interis ddoi at avolotu po is preparativus de su finali de primori de sàbudu 5 de Meseladàmini, cun sa tzirimónia de premiatzioni de su cuncursu literàriu. Intra de is finalistas, in sa categoria Narrativa: Debora Gambetta cun "Incompletezza"; Kurt Gödel "Una storia" (Ponte alle Grazie); "Helena Janeczek cun "Il tempo degli imprevisti" (Guanda); Anita Likmeta "Le favole del comunismo" (Marsilio); in sa setzioni Poesia Laura Accerboni, cun "Il prima e il dopo dell’acqua" (Einaudi); Donatella Bisutti cun "Erano le ombre degli eroi" (Passigli); Ida Travi cun "I Tolki" (il Saggiatore) – e de intregadura de su Prémiu Ispetziali de sa Giuria a Alessandro Bergonzoni e de su Prémiu Ispetziali de sa "Fondazione di Sardegna" a Dori Ghezzi.
03/10/2024
Biddanoa de Forru. Sa de 3 editzionis de “Tenore, pedras et sonus” su 13 de Meseladàmini
Su 12 e su 13 de Meseladàmini ddoi at sa possibbilidadi de bivi unu fini de cida únicu cun sa maxia de su Cantu a Tenore, patrimóniu immateriali de s'UNESCO. In custu fini de cida, as a essi ghiau in is camminus prus sintzillus de sa Marmidda, gràtzias a cuncertus dedicaus e atividadis, pentzaus po torrai a iscoberri is bellesas de sa zona. S’ant a esibbiri: - Cuncordu Lussurzesu - I Sordi - Tenore Populu Sardu de Ulíana - Tenore Sa Madalena Silanus - Luca Rossi - Tenore Su Cuntrattu de Sèneghe Intra is logus de non si perdi de su camminu: - Nuraxi Cuccurada Mògoro - Bobadri, su comunu prus piticu de Sardigna (in sa crésia parrochiali de Santa Margherita) - Parcu de s'Ossidiana de Pau, in su Monti Arci - Nuraxi Genna Maria in su Comunu de Biddanoa de Forru Acabbaus is cuncertus si podint tastai prodotus típicus localis cumbidaus de is sponsor. “Bolle a tenore”: contus po pipius in s’interis chi nci funt is cuncertus a incuru de “Tatabolla”. Non perdei s’ocasioni de bivi custus logus arricus de istória e cultura gràtzias a sa maxia de sa música traditzionali sarda.
03/10/2024
Biddanoa de Forru. Afestamentus in onori de Santu Franciscu de Assisi 2024
Sa Parróchia, sa Pro Loco e su Comitau de Santu Franciscu de Assisi, in collabboratzioni cun sa Consulta Giovanili e cun s’amparu de su Comunu de Biddanoa de Forru organizant is afestamentus in onori de su Patronu Santu Franciscu de Assisi su 4, 5 e 6 de Meseladàmini 2024. Afestamentus Religiosus: Tres diis de pregadorias in onori de Santu Franciscu Martis s’1 de Meseladàmini – Santu Franciscu, is antzianus e is malàdius. A is 6 de a merí (h.18.00) Santa Missa po is malàdius Mércuris su 2 de Meseladàmini – Santu Franciscu e is gióvunus. A is 6 de a merí (h.18.00) Santa Missa po is gióvunus Gióbia su 3 de Meseladàmini – Santu Franciscu e sa famíllia A is 6 de a merí (h.18.00) Santa Missa po is famíllias. Cenàbara su 4 de Meseladàmini– Santu Franciscu e sa comunidadi A is 9 oras Santa Missa in parróchia. A is 5 de a merí grandu prucessioni peri is bias de sa bidda acumpangiada de su grupu “Fémminas de Modas” e de su maistu Bruno Loi. Sighit sa Missa Manna in onori de Santu Franciscu tzelebrada de s’Obispu Padre Roberto Carboni. Afestamentus Tzivilis: Cenàbara su 4 de Meseladàmini A is 9 oras de noti (h. 21.00): Istentu musicali cun sa band “Gli operai della 1100” tribbudu a Rino Gaetano. Sighit su dj set cun Ride Gorilla, “The most original drummer dj” Sàbudu su 5 de Meseladàmini A is 4 de a merí (h. 16.00): Istentu po pipius in pratza a incuru de “Jessy face painting animazione”. Sighit su “Nutella Party” e “Giogus antigus” po pipius e mannus. A is 5 e mesu de a merí (h. 17.30): Aperitivu in Barraca cun su trio “Sixty Tris”, música pop/rock in crai acústica. A is 9 oras e mesu de noti (h. 21.30): Merí etno-musicali sardu cun su grupu “Cuncòrdias”. Domínigu su 6 de Meseladàmini A is 10 de a mengianu “VI Raduno Fiat Panda” organizau de is piciocus de sa Consulta giovanili de Biddanoa de Forru A is 7 de a merí (h. 19.00): Istentu musicali dedicau a su pop/rock cun is “Generation Zero” tribbudu a is Green Day. Su Comitau de Santu Franciscu ringràtziat totus is chi ant contribbuiu a su bonu arresurtau de sa festa, e prus de totu sa Consulta Giovanili de Biddanoa de Forru, sa Cumpangia barracellari, Su Biddanoesu, Villanovaforru-Story, sa Pro Loco e s’Amministratzioni Comunali, is tzitadinus e totus is sponsor.
03/10/2024
Biddanoa de Forru. Aina de su mesi de Cabudanni 2024: Cópia isperimentali de gàncius de restàuru in prummu
A s’ora de is nuraxesus est atestau chi imperànt su prummu che a elementu de unioni intra is cóncius isódomus de edifítzius cumenti a is putzus sacrus e is nuraxis. In sa primu edadi de su Ferru est documentau ca su prummu ddu imperànt po aconciai trastus vascolaris de istruncaduras acidentalis chi desinunca non si podiant prus imperai. Su prummu ddu iscallànt in deretura apitzus de s’istrexu, pustis chi iant stampau su pillu de uniri a manera de fai una spétzia de gànciu. Su prummu iscallau agoa ddu isfridànt cun arrogus de arrobba isciusta chi a bortas ant lassau s’arrastu de su tessíngiu, fortzis de linu, asuba de su gànciu. Su labboratóriu de su museu annus fait at fatu atividadis de archeologia isperimentali torrendi a fai sa preparatzioni de su gànciu de restàuru in prummu in totus is fasis suas (in sa fotografia una riprodutzioni chi est in ammostu in su Museu Genna Maria).
01/10/2024
Serrenti. Presentada de su líbburu "HMS SAFARI"
Eleonora Medda, tzitadina serrentesa, presentat su sàgiu suu "HMS SAFARI" chi at iscritu impari a Gabriele Paparo. S’apuntamentu est domìnigu su 6 de Meseladàmini in sa Domu Medda (Pratza Crésia, 8) a is 5 e mesu de a merí (h.17.30). Totus funt cumbidaus a partetzipai. Su líbburu chistionat de unus cantu acontéssius de sa Segunda Guerra Mondiali in Sardigna. S’Amministratzioni Comunali de Serrenti fait is norabbonas a sa cuntzitadina serrentesa cun s’ispera chi custu líbburu siat iscéti su primu de is medas sàgius chi at a iscriri e chi ant a agiudai a ispainai cultura, chi serbit a aguantai unia dónnia intessidura sotziali.
01/10/2024
Gùspini. Onori a su merescimentu
Ocannu puru su Comunu de Gùspini bolit premiai is istudiantis chi si funt ammostaus po su merescimentu in iscola. S’initziativa “Onori a su merescimentu” difati tenit sa tenta de donai un’arreconnoscimentu púbblicu in su giassu istitutzionali de s’Enti, de is nòminis de is istudiantis chi si funt ammostaus po mori de is arresurtaus chi ant tentu. Destinatàrius e rechisius: Podint partetzipai totus is istudiantis residentis in Gùspini chi in s’annu iscolàsticu o académicu 2022/2023, apant cunsighiu unu de custus arresurtaus in s’istúdiu: - su diploma de iscola superiori de 2° gradu cun votatzioni mínima: 100/100, 100/100 e lodi (95/100 chi est istudianti cun arreconnoscimentu tzertificau de invalididadi o de handicap cunforma de sa Lei 104/92); - sa làurea po is laureaus nous cun votatzioni mínima: 110/110, 110/110 e lodi (105/110 chi est istudianti cun arreconnoscimentu tzertificau de invalididadi o de handicap cunforma de sa Lei 104/92); - diploma de acabbu de su primu tziclu de istrutzioni (iscola superiori de 1° gradu) cun votatzioni mínima: 10, 10 e lodi (9,5 chi est istudianti cun arreconnoscimentu tzertificau de invalididadi o de handicap cunforma de sa Lei 104/92); - si depit essi ammostau, candu fiat abbitendi is Iscolas Superioris de I gradu po atividadis iscolàsticas particularis (cumenti a is Giogus matemàticus), cumenti est indicau de su Dirigenti Iscolàsticu. S’ant a acetai puru is istàntzias de cussus chi, mancai tengant is própius rechisius, no ant presentau domanda in su 2023 po su chi pertocat s’annu académicu 2021/2022. Is domandas si podint presentai aintru de su 30 de Meseladàmini 2024. Modalidadis de presentatzioni: Is istàntzias si depint presentai in-línia atzedendi cun SPID o CIE, cun protzedura in-línia in su giassu istitutzionali www.comune.guspini.su.it in sa Setzioni Isportellu telemàticu polifuntzionali, “Tempu líbberu, isport e cultura", “Assignatzioni onorificèntzias e arreconnoscimentus", “Assignatzioni arreconnoscimentus Onori a su merescimentu iscolàsticu" e cumpilendi totus is campus previdius. Chi si fait domanda de arreconnoscimentu tzertificau de invalididadi o de handicap, a su mollu si depit alliongiai puru sa documentatzioni chi ddu cumproat (Tzertificau de arreconnoscimentu de s’invalididadi o de sa situatzioni de handicap cunforma de sa Lei 104/92) Bandu e informatzionis s’agatant in is documentus alliongiaus a sa nova. Po pediri informatzionis tocat a cuntatai su Comunu de Gùspini – Ufítziu Púbblica istrutzioni tzerriendi a su númeru 070 97 60 120, opuru in telegram a @CdG_PubblicaIstruzione opuru mandendi una e-mail a s’indiritzu pubblicaistruzione@comune.guspini.su.it
01/10/2024
Gùspini. Presentada de su líbburu “L’isola che c’è - Una scelta di libertà”
S’11 de Meseladàmini a is 6 de a merí (oras 18,00) in sa Biblioteca Comunali Sergio Atzeni de Gùspini, s’at a presentai su líbburu chi at curau Giampiero Farru intitulau “L’isola che c’è - Una scelta di libertà”: unu líbburu chi contat 35 annus de istória de volontariau in Sardigna e contat acuntéssius de totus custus annus de volontariau in Sardigna. At a ciaciarrai cun s’autori Giorgio Tuveri, visu-presidenti Anteas Sardigna. Novas apitzus de s’autori: Giampiero Farru, classi 1957, teòlogu maistu e de su 1998 Presidenti de su CSV Sardegna Solidale, s’istitutzioni chi apoderat s’atividadi prommóvia de is assótzius de volontariau chi s’agatant e chi trabballant in Sardigna. De candu est in atividadi in su mundu de su volontariau est istétiu protagonista de medas initziativas sotzialis in Sardigna e in àteras regionis italianas, cun incàrrigus de responsabbilidadi in vàrias organizatzionis natzionalis: Csi, Movi, Forum terzo settore, Libera (chi est su referenti regionali). De su 2017 fait parti, únicu italianu, de su diretivu de su Tzentru Europeu de Volontariau. Su líbburu si podit comporai cun boníficu bancàriu Iban IT92I0100503246100082378444 Su dinai guadangiau de sa béndida de su líbburu at a serbiri po is servítzius e is atividadis de su CSV Sardegna Solidale ODV.
01/10/2024
Gùspini. Sàbudu su 5 de Meseladàmini, po “Is notis de Gùspini si pintant de arrosa e de asulu”, si fait su labboratóriu “Sanai cun gustu”.
(noba pigada de sa “Gazzetta del Medio Campidano”) Su 5 de Meseladàmini sighint is acontéssius de “Is notis de Gùspini si pintant de arrosa e de asulu”, organizadas de su Ccn Apice Gùspini, dedicadas a sa cosa de papai, a sa saludi e s’atinu ca ddoi at unu lióngiu intra s’alimentatzioni e sa saludi. “Sa Domu de Is Lampis”, in bia Castoldi 19 in Gùspini, sàbudu su 5 de Meseladàmin a is 4 de a merí (h. 16.00) at a istrangiai “Sanai cun gustu”, labboratóriu de sa bia de su benéssiri chi podint fai totus, a incuru de sa Dotora Rita Floris, médicu, omeópata, omotossicóloga, naturópata, trofópata, floriterapéuta, ispainadora iscientífica. “Bolis rallentai s’imbeciamentu de su corpus e de su ciorbeddu? Sunfris de infetus o àterus istrobbus chi ti faint pigai analgésicus antibióticus e/o antinfiammatórius? Sunfris de una o prus maladias o disfuntzionis crónicas chi tenint abbisóngiu de curas chímicas fitianas? Depis isciri chi medas cosas de custas iant a podi ammellorai sighendi un’alimentatzioni giusta e terapias naturalis” aici si ligit in sa grida ghetada de is organizadoris. Po info e prenotatzionis tel. 3402449376, su labboratóriu est a indonu.
01/10/2024
Seddori. “Passeggiata per la giornata della custodia del creato”.
Noba pigada de sa pàgina Facebook de Santu Antiogu Becciu. Sa parróchia de Seddori e su Comitau “Amici di Santu Antiogu Becciu”, in collabboratzioni cun s’ oratóriu parrochiali e is Pro Loco de Seddori e Biddano de Forru e su patrocíniu de su Comunu de Seddori, cuncordant po su de tres annus, sa celebratzioni de sa “Giornata per la Custodia del Creato” arribbada a sa de 19 editzionis, chi de su 1 de Cabudanni a su 4 de Ladàmini, dii de sa festa de Santu Franciscu, patronu de is ecologistas, sinnat su tempus nomenau “Il tempo del Creato”. In custas diis, in is diocesi italianas nci funt initziativas medas, fatas de momentus de riflessioni e pregadoria, celebratzionis litúrgicas, atóbius ecuménicus, visitas in giassus naturalis, proietzionis, spetàculus musicalis, chi fueddant totus de s’ ambienti e de s’ecológia, cun unu tema chi mudat ónnia annu. Su títulu de custa editzioni est “Spera e agisci con il creato” e cumenti sèmpiri Papa Franciscu, scriit unu messàgiu po totu s’ umanidadi arremonendi Giochino da Fiore, chi in unu tempus fitianu de gherras, iat scípiu inditai unu ideali nobu, unu spíritu de cumbividura cun is àterus óminis, ispirada a fraternidadi e a sa paxi cristiana, frutu de su Vangelu bíviu. Custu spiritu de amistadi sociali e de fraternidadi universali su Papa dd’ at propónniu in “Fratelli tutti”. E custu armúdiu intra de is umanus si depit spainai a su creau. Est unu messàgiu craru chi Totus funt cumbidaus a arregolli, no est de importu su credu religiosu o políticu, poita sa Terra est sa domu de totus, de amparai prima de totu, de arrispetai, cun totus is diversidadis chi dda bivint, umanas, animalis e ambientalis. In sa diócesi de Casteddu, su giassu de custu acuntéssiu est sa cresiedda de sartu de Santu Antiogu Martiri, a làcana de s’ agru de Seddori e cussu de Biddanoa de Forru, de pagu sarvada de su degradu de cumenti dd’ant lassada, e bolit essi unu esémpiu de rinàscida, arrespetu e acatu. Su parcu naturalísticu suu, est fatu de matas e essèntzias vàrias, s’ est arricau fintzas de una bíngia e de unu putzu, chi assegurat s’ àcua e fait prus bella custa oasi de paxi, pregadoria e cuntemplatzioni, giassu de pellegrinus meda e visitadoris de atesu. Cun su terrenu nobu, si bolit ammanniai su parcu e custa dii est s’ ocasioni po nci prantai matas nobas. Programma: - h. 15:30 partenza e passilada de su Cunventu de is Fradis Capucinus de Seddori (5 Km) - h. 17:00 arribbu a sa cresiedda e Santa Missa celebrada de su preidi de Seddori, don Mariano - h. 17:30 prantadura de matas de sa mància mediterrànea - h. 18:00 cumbidu de su Comitau “Amici di Sant’ Antiogu Becciu” Chi fait tempus malu s’ acuntèssiu at a essi annullau Consillus po sa passillada: crapitas de tennis o chi d’ assimbillint, malliedda, capeddu po sa conca, giachedda po su bentu, bursa cun una mallia a maniga longa e una butíllia de àcua. Avértida: chi in crèsia non nc’ est essi su logu po totus chi abarrat in foras tocat chi si bistat segundu su clima; sa matessi cosa ppo candu si papat poita est in foras.
01/10/2024
Sa crèsia de Santu Larentu s’agatat in su centru stóricu de Seddori, acanta de su casteddu giudicali.
Pesada forsis a s’ incarreru de su sèculu XIV, dd’ ant mudada e ammanniada in is sèculus chi sighint. Sa crèsia originària teniat sceti una navada centrali cun crobetura a capriada de linna, cun s’ aciunta in su sèculu XVII de sa navada a dereta. Is navadas funt unias cun arcus a sestu acutu e acabbant cun is capellas chi arreguant una Pala de Artari de Santu Larentu de su sèculu XVI e su Retaulu de Nostra Sennora d’ Itria, realizau a sa manera baroca in su Setixentus po ospitai sa statua antiga de sa Vírgini d’ Itria. Candu nd’ ant tirau s’ arrebbussu ant agatau unu tacu cun sa scrita “ANO MDXVIII” chi forsis inditat s’ annu de sa pesadura o candu ant fatu trabballus de acóncius nobus. Sa faciada a capanna tenit in pitzus unu campanibi a vela a duas fornicis innui sonant is campanas de su 1320 e de su 1434. Castendidda de ananti nc’ est unu pórticu cun a suta is duus potabis. In línea cun su potabi mannu nc’ est su rosoni piticheddu.
01/10/2024
Seddori. “Festival Tuttestorie”.
Mèrculis su 2 de Ladàmini e Cenàbara su 4 de Ladàmini 2024 sa Biblioteca de Seddori serrat. Ocannu puru su Comunu e s’ Istitutu Cumprensivu de Seddori partecipant a su Festival de sa literadura po piciocus “Tuttestorie”. Po permiti is atividadis de su Festival e is atóbius cun is autoris, mèrculis su 2 e cenàbara su 4 de Ladàmini sa biblioteca at a essi serrada a su púbblicu. Atóbius: - Mèrculis su 2 de Ladàmini 2024 Scola primàrgia cun is classis IV “Terry Time e la leggenda del drago d’ argento” Atóbius cun Gud, in collabboratzioni cun Tunué - Cenàbara su 4 de Ladàmini 2024 De is oras 09:00 a is oras 11:00 Scola segundària de Primu gradu classis II “Fate i tuoni” Atóbius cun Michele d’ Ignazio, in collabboratzioni cun Rizzoli.
26/09/2024
Biddanoa de Forru. “Nudda palas eólicas in Biddanoa de Forru: su territóriu est sarvu po mori de is nuraxis”
(Artículu pigau de “Casteddu On-line”) Is benis archeológicus pesaus millas annus fait ant permítiu de non ponni palas eólicas noas. Su Síndigu Onnis: “Totu su territóriu de Biddanoa de Forru abarrat a foras de sa s’aprofitamentu energéticu. E custa est una cosa bona” Biddanoa de Forru – Is nuraxis amparant su territóriu de is palas eólicas: is làcanas de sa bidda funt avinculadas, is benis archeológicus pesaus millis annus fait ant permítiu de non ponni palas eólicas noas. Su Síndigu Maurizio Onnis: “Innoi teneus de su 2013 palas de mini eólicu e chi nci funt cussas est su primu rechisiu de lei chi permitit de ndi ponni àteras, prus mannas. Imoi non si podit prus”. Est una mapa bella pretzisa cussa marcada de sa bidda de su Campidanu de Mesu, chi ispiegat is làcanas chi non podint passai is impiantus de energia rinnovàbbili, poita sa bidda est in mesu de su birdi e de is arrestus de villàgius antigus, amparaus e tutelaus, avinculaus. Sa fracadura de su primu tzitadinu Maurizio Onnis, sa chi at permítiu de amparai su comunu chi amministrat, non dd’at fata de meda: “Biendi sa temporada chi fiat lompendi, si seus móvius po amparai de prus is benis archeológicus nostus. E s’arresurtau est istétiu custu. In bleu is làcanas de su territóriu comunali de Biddanoa de Forru. In arrúbiu su tretu avinculau a giru de su nuraxi de Genna Maria. In grogu, su tretu avinculau a giru de su nuraxi de Pinn’e Maiolu. In biaitu, su tretu amparau a giru de su nuraxi de Mori Siliqua. In pagus fueddus, totu su territóriu de Biddanoa de Forru abarrat foras de s’aprofitamentu energéticu. E custa est una cosa bona”. Martis passau, in s’atóbiu cun sa Regione, Onnis at nau a is àterus síndigus “iscéti unu consillu: avinculai, avinculai, avinculai”.
26/09/2024
Biddanoa de Forru. “100 miglia in sa jara”
Si fait isciri chi sàbudu su 28 e domínigu su 29 de Cabudanni 2024 si fait una manifestatzioni turísticu/culturali po automóbbilis istóricas, nomenada “100 miglia in sa Jara”. Su 28 de Cabudanni de is 3 a is 6 de a merí (h. 15:00 - 18:00) is automóbbilis ant a abarrai firmas in Pratza Costituzione po ddas ammostai a totus is amantiosus e a is turistas in abbísita. Su 29 si fait sa gara de regolaridadi, s’atóbiu de is partetzipantis est a is 9 oras e sa gara cumintzat a is 10.00. Unu fini de cida de non perdi in mesu de istória, cultura e ispàssiu. Programma cumpletu: Sàbudu su 28 de Cabudanni h. 16.00: Atóbiu de is partetzipantis in Pratza Costitutzioni po sa cumproa de is automóbbilis e de is documentus (cumproas técnicas) h. 17.00: Abbísita ghiada in su Museu Tzívicu Archeológicu e in su Parcu Archeológicu de Genna Maria. h. 19.30: Trasferimentu de is automóbbilis in s’Hotel a tres isteddus Hotel Funtana Noa h. 20.30: Cena e pernotamentu Domínigu su 29 de Cabudanni h. 8.00: Ismurzu e preparatzioni po su trasferimentu a su logu de parténtzia de is automóbbilis h. 9.00: Atóbiu de is partetzipantis in su logu de parténtzia h. 10.00: Parténtzia de sa prima vetura po s’acontéssiu turísticu culturali cun proas de regularidadi (s’at a passai in mesu de is biddas de Biddanoa de Forru, Forru, Lunamatrona, Is Pratzas, Barùmini, Tuili, Setzu, Giàuni, Sini, Gonnonò, Ollasta, Geroni, Nuragus, Gèsturi). h. 13.00: Pràngiu e tzerimónia de acabbu de sa manifestatzioni in su ristoranti “La Taverna del Conte” in Gèsturi.
26/09/2024
Biddanoa de Forru. Càlixis de istória a iscurigadroxu
Sa próssima firmada de Càlixis de istória est in Biddanoa de Forru, in su Nuraxi Genna Maria, su 29 de Cabudanni 2024 a is 5 e mesu de a merí (h. 17.30). Unu biaxi intra s’istória e sa cultura de Sardigna. Unu merí innui ddoi at s’oportunidadi de iscoberri sa maxia de su Nuraxi Genna Maria a s’ora de s’iscurigadroxu, acumpangiaus in un’abbísita ghiada primorosa. E po acabbai in bellesa, un’aperitivu cun càlixi de binu in un’atmosfera ispantosa. Su costu est de €30 a persona e permitit de abbisitai su nuraxi e de fai s’aperitivu acumpangiau de unu càlixi de binu. Po pediri informatzionis e po si prenotai tocat a tzerriai is númerus 3345998569 / 3477082913 o mandai una e-mail a s’indiritzu calicidistoriasottolestelle@gmail.com
26/09/2024
Mara Arbarei. Avisu pràngiu in scola A.S. 2024/2025
Si fair sciri a totus is famìlias interessadas ca, po acuntentai is abisòngius de is pipius chi non podint papai cancuna cosa po chistionis de saludi, religioni o atras e assigurai dietas spetzialis, tocat a ingolli sa tzertificatzioni de su dotori a s’Ufìtziu Protocollu.
26/09/2024
Mara Arbarei. Taxi e NCC: iscritzionis registru RENT
Si fait sciri a is interessaus ca su Ministeru de is Infrastruturas e de is Trasportus (MIT) at fatu una circulari po acrarai sa manera de intrai e s’iscriri in su Registru Eletrònicu NCC TAXI. Su RENT est su registru informàticu pùbblicu natzionali de is impresas titularis de licèntzia po su serbìtziu taxi, o permissu po su nolègiu cun autista (NCC), cun vetura, motocarrotzeta o natanti. Duncas si podit fai sa domanda de iscritzioni a su registru intru de su 30 de cabudanni scerendi sa setzioni de preferèntzia e scriendi is datus anagràficus e cussus chi pertocant is licentzas o is permissus. Po ndi sciri de prus https://www.comunevillamar.it/ente/avvisi/1033
26/09/2024
Santu ‘Èngiu. Manu Invisible pintat una panchina de colori de arrosa po sa preventzioni contras a is tumoris femmininus.
Noba pigada de su giassu:www.sangavinomonreale.net In vista de “Ottobre Rosa”, mesi dedicau a sa preventzioni de is tumoris femmininus, s’assótziu “Insieme si può” annúntziat un'acontéssiu simbólicu e càrrigu de sinnificau. Gióbia 26 e cenàbara 27 de Cabudanni 2024, s'artista Manu Invisible cun su talentu suu mudat in un'òpera d'arti sa panchina, chi si agatat in Pratza Resistenza, unu de is logus prus frecuentaus de su tzentru de Santu 'Èngiu. Custu interventu po torrai a cualificai sa bidda no iscéti fait prus bellu su logu púbblicu ma trasmitit unu messàgiu importanti: sensibbilizai a suba de sa preventzioni de is tumoris e a suba s'importu de sa diagnosi cabudraxa, argumentus importantis prus che totu po su chi arriguardat su tumori a su petus. Su "Ottobre in Rosa" est de tempus un'ocasioni po arrexonai e po fai riguardu a sa preventzioni, cun propostas chi interessant totu sa comunidadi. S'artista Manu Invisible, connotu po is òperas de Street Art càrrigas de sinnificaus, si òcupat de personalizai sa panchina, mudendi·dda in unu símbulu visíbbili de ispera, coràgiu e resisténtzia contras a sa maladia. Umperat su colori de arrosa, chi arremonant sa delicadesa e sa fortza femminina, bessiu su colori símbulu de sa lota contras a su cancru a su petus. S'assótziu "Insieme si può" , ghiau de Giusy Atzori, si impénniat de annus in sa sensibbilizatzioni a suba de argumentus acapiaus a sa saludi, organizendi manifestatzionis chi aunint arti, impénniu tzivili e comunidadi. Custa panchina chi, de s'acabbu de Cabudanni, tenit coloris nous, rapresentat unu cumbidu po totus is chi dda bint a no iscaresci s'importàntzia de sa preventzioni e de sa diagnosi cabudraxa. S'iscioberu de Pratza Resistenza non est casuali: difatis est unu logu de atóbiu, de passàgiu e de pàsiu, chi reflessat su caràtiri colletívu de custa campàngia de sensibbilizatzioni. Su messàgiu chi sa panchina bolit donai est craru: dónnia fémmina tenit deretu a sa preventzioni e a un'agiudu costanti in sa lota contras a sa maladia.
26/09/2024
Lunamatrona. Iscusorxus de Marmilla: su 28 e 29 de Cabudanni abbisitas a indonu a is sítius archeológicus Sa Tumba de is Gigantis, Cuaddu de Nixias, Nuraxi Pitzu Cummu e a su Museu Sa Corona Arrúbia.
Noba pigada de su giassu:www.sangavinomonreale.net Sàbudu 28 e domínigu 29 de Cabudanni in Itàlia si afestat sa prus importanti manifestatzioni culturali d'Europa: is GEP- Giornadas Europeas de su Patrimóniu (European Heritage Days). Su tema italianu de is "GEP" 2024 est "Patromóniu in camminu" e torrat a pigai su "slogan" europeu “Routes, Networks and Connections", chi at iscioberau su Cuntzillu d'Europa e chi ant cumpartziu is Paisus chi ant acunsentiu a sa manifestatzioni. Est unu cumbidu a arrexonai a suba de su valori de su patrimóniu culturali in arrelatu a camminus, bias de communicatzioni e arretzas chi, oi o in passau, ant permítiu arrelatas e cuncàmbias intra de is pópulus e is culturas e ant cuntribbuiu a sa formatzioni de s'identidadi nosta. Su Cunsórtziu Turísticu Sa Corona Arrúbia est sémpiri impenniau in s'avaloramentu de is benis materialis e immaterialis de su territóriu. Prummovit, difatis, s'ispartzinadura e sa connoscéntzia de is traditzionis localis e sa collabboratzioni in sa prummotzioni de su cuntzetu de identidadi culturali. Po médiu de s'organizatzioni de acontéssius e manifestatzionis, favoressit s'atóbiu de realidadis culturalis diferentis chi diaici tenint sa possibbilidadi de cumpartziri connoscéntzias, pràtigas culturalis e artísticas, ma puru atividadis cummertzialis e abbilidadis artigianalis. S'energia cumpartzida intra de custus sugetus, chi ndi benint de cuntestus culturalis diferentis ma cun caraterísticas únicas, portat a solutzionis innovativas e creatividadi chentza de paris. In ocasioni de s'acontéssiu si proponit a indonu un'abbisita ghiada a su Museu Naturalísticu de su Territóriu "Giovanni Pusceddu" e a duus sítius archeológicus importantis: Sa Tumba de is Gigantis Su Cuaddu de Nixias (Lunamatrona) e su Nuraxi Pitzu Cummu (Lunamatrona). Po partitzipai tocat a si prenotai a intru de su 26 de Cabudanni. Is chi non partitzipant a s'abbisita a is sítius archeológicus podit abbisitai aici etotu a indonu is colletzionis permanentis de su Museu. Maneras de partitzipatzioni: sàbudu 28 de Cabudanni e domínigu 29 de Cabudanni ● un'abbisita ghiada a mengianu: h. 10:00, durada prus o mancu h. 2, 30 ( duas oras e mesu) ● un'abbisita ghiada a merí: h. 15:00 , durada prus o mancu h. 2,30 (duas oras e mesu) ● logu de atóbiu e de parténtzia: Museu Naturalísticu de su Territóriu "Giovanni Pusceddu" ● númunu màssimu de partitzipantis:20 ● trasportu: donniunu provit de sei ● Sa partitzipatzioni est a indonu. ● Oràriu de abertura de su Museu: h. 09:00 – 19:00 (de is noioras de a mengianu a is seti de a merí de sighiu).
25/09/2024
Sàrdara. Proponimentus didàticus e labboratórius.
Noba pigada de sa pàgina Facebook de su Museu Villa Abbas. Mérculis su 25 de Cabudanni su Museu Aechelógicu Villa Abbas at a presentai is proponimentus didàticus po is scolas. In custus tempus, pruschetotu in is cuntestus localis, sa collabboratzioni intra de is museus e is scolas, est de importu meda po ndi pesai una sociedadi arrexinat e scienti. Is proponimentus didàticus – arricus de labboratórius ispantosus – tenint sa punna de pónniri in mesu, a sa mellus, sa basi sociali de su progetu: is pipius e is pipias chi andant a scola in su territóriu nostru (ma non sceti!). Si abetant in su Museu Archeológicu Villa Abbas, in Pratza Libertadi, Mérculis su 25 de Cabudanni de is oras 17:30. Po àterus informus si podint cuntatai, fintzas cun Whatsapp, a su númeru 3501099278.
24/09/2024
Biddanoa de Forru. De Genn’e Mari a Pinn’e Maiolu. Unu biaxi crutzu po sighiri a bivi
Su tema de ocannu de is Giorronnadas Europeas de su Patrimóniu est “Patrimóniu in camminu”, e bolit essi unu cumbidu a pentzai a cantu est importanti po su patrimóniu culturali a camminai, is bias de comunicatzioni, arretzas e lióngius chi oi o in s’antigóriu, ant permítiu de si arrelatai e de fai iscàmbius cun àterus pópulus e àteras culturas e duncas ant contribbuiu a sa formatzioni de s’identidadi nosta. In cust’ocasioni sa “Coop. Turismo in Marmilla” e su Parcu e Museu Archeológicu Genna Maria, proponint domínigu 29 de Cabudanni, una passillada, movendi de su nuraxi de Genna Maria e lompendi a su sítiu archeológicu de Pinn'e Maiolu, chi fortzis at istrangiau is disterraus, o una parti de is disterraus, de sa biddixedda de Genna Maria, chi iant lassau non si scít poita in su séculu VIII i.C. Programma h. 9.45 – apuntamentu in sa billeteria de su parcu archeológicu h. 10 – abbísita a su nuraxi e a sa biddixedda de Genna Maria h. 11 – passillada in su sartu de Biddanoa de Forru h. 12 – abbísita a su sítiu archeológicu de Pinn'e Maiolu Su costu po partetzipai est de 7 éurus po is mannus e 6 éurus is piciocheddus fintzas a 18 annus de edadi. Chini bollit abbisitai su museu archeológicu a mericeddu at a gosai de su costu ismenguau de su billetu paghendi iscéti 3 éurus. S’acontèssiu s’at a fai iscéti chi si sódigat su númeru mínimu de 10 partetzipantis e chi fait tempu malu s’at a fai un’àtera dí. Si cunsillat de si bistiri a manera còmoda, cun arrobba chi andat beni po andai in su sartu e po su tempus chi est faendi. Informatzionis e prenotatzionis si podint fai aintru de su 28 de Cabudanni a is númerus: 070 9300050 / 333 1760216 (Whatsapp puru)
24/09/2024
Pabillonis. Labboratórius de letura in Biblioteca
In Pabillonis puru torrant is apuntamentus de “L’ora del racconto”, labboratórius de letura dedicaus a is pipius de is 3 a is 8 annus. Is labboratórius si faint in Biblioteca su cenàbara a merí de is 4 e mesu a is 5 e mesu (16.30-17.30) e is datas funt cussas chi sighint: Pipius de is 3 a is 5 annus - 11 de Meseladàmini - 8 de Donniasantu - 6 de Meseidas Pipius de is 6 a is 8 annus - 25 de Meseladàmini - 22 de Donniasantu - 20 de Meseidas A chini bolit partetzipai si depit prenotai tzerriendi a Biblioteca a su númeru 0709353957 aintru de sa dí innantis chi si fait su labboratóriu, fintzas a unu màssimu de 10 pipius. Po is pipius de 3 a 5 annus tocat chi abarrit un’acumpangiadori, invécias po is pipius de 6 a 8 annus bastat a cumpilai una libberatória.
24/09/2024
Seddori. Sagra de su Civraxu.
Noba pigada de sa pàgina Facebbok de su Casteddu Medievali de Seddori – Polu Museali Seddoresu – Domínigu su 29 de Cabudanni nci est sa 27 editzionis de sa Festa de su Burgu e sa de VI sagras de su Civraxu. Pustis de sa fortuna manna de s’annu passau torrant is labboratórius de panizadura in collabboratzioni cun is “F.lli Cellino” in su Museu de su Pani. Un’ esperièntzia única acumpangiada de is contus de Claudia Zedda apitzus de s’ arti e de is símbulus de su pani, impari a su maistu de su pani Lucio Ulargiu. Is labboratórius ant a essi dedicaus a sa preparatzioni de su Cocoi a pitzus e de su Civraxu de Seddori, sighendi turnus po mannus e pipius. Is prenotatzionis funt abertas fintzas a Gióbia su 24 de Cabudanni. Est s’ ocasioni po si spassiai e po nci intrai in sa cultura locali.
24/09/2024
Seddori. Atóbiu: “Nodipendenze vivi libero…”
S’ atóbiu “Nodipendenze” apariciau de sa “Asd Sport e salute” e cun su patrocíniu de su Comunu de Seddori, arribbat in Seddori in s’ impiantu sportivu Campu Nou Cenàbara su 27 de Cabudanni de is oras 09:30. Una bidda de ammostas, esibitzionis, stand educativus, labboratórius lùdicus e didàticus, atividadis artísticas e sportivas dedicadas a is gióvunus po afrontai sa temàtica de is dipendéntzias, po donai a issus is strumentus e ddus sensibbilitzai apitzus de is efetus de is sustàntzias legalis cumenti su tabbacu e s’ àrculu, e cussas illegalis, ma fintzas sa preventzioni de is dipendéntzias nobas, cumenti cussas de is dispositivus digitalis o su giogu d’ azardu.
24/09/2024
Seddori. Festa de su Burgu: “Estemporanea di pittura e Concorso fotografico”.
Su Comunu fait sciri chi trassintru de sa Festa de su Burgu si podit partecipai a su de 14 Cuncursus de pitura estemporànea e a su de 6 Cuncursus fotogràficu cun tema “Produtus e traditzionis de sa terra nostra”. In su giassu internet de su Comunu totu su regolamentu po partecipai e is mollus po s’ adesioni: https://bit.ly/3XP8QEQ
21/09/2024
Gùspini. Torrat a cumintzai “L’ora del racconto” in Biblioteca
In totus is Bibliotecas chi faint parti de su Sistema Bibliotecàriu Monti Linas de Meseladàmini torrant is apuntamentus de “L’ora del racconto”, labboratórius de letura dedicaus a is pipius de is 3 a is 8 annus. In sa Biblioteca de Gùspini “Sergio Atzeni” is labboratórius si faint su martis a merí de is 4 e mesu a is 5 e mesu (16.30-17.30) e is datas funt cussas chi sighint: Pipius de is 3 a is 5 annus - 8 de Meseladàmini - 5 de Donniasantu - 3 de Meseidas Pipius de is 6 a is 8 annus - 22 de Meseladàmini - 19 de Donniasantu - 17 de Meseidas A chini bolit partetzipai si depit prenotai tzerriendi a Biblioteca a su númeru 0709760125 aintru de sa dí innantis chi si fait su labboratóriu, fintzas a unu màssimu de 10 pipius. Po is pipius de 3 a 5 annus tocat chi abarrit un’acumpangiadori, invécias po is pipius de 6 a 8 annus bastat a cumpilai una libberatória.
21/09/2024
Biddanoa de Forru. Su carru de Nannai ndi calat a Pinn’e Maiolu
Su sítiu de Pinn’e Maiolu, chi est a palas de su Museu Archeológicu, est una biddixedda de orígini nuraxesa chi s’agatat oruidda de Biddanoa de Forru, chi fortzis est própiu su logu de innui s’est spainada agoa sa bidda. Est unu logu ispantosu, ancora totu de iscoberri e de cumprendi, innui nascint mitus e contus de su logu alliongiaus a is mortus (de ingunis difati partiat su Carru Cóciu), a Luxia Arrabiosa, a Sa Musca Macedda, e àterus, innui iscavus recentis ant bogau a pillu òperas de canalizatzioni de s’àcua alliongiaus a sa cultura nuraxesa. “Su carru de Nannai” est unu labboratóriu esperientziali/sensoriali, chi ddu fait unu folklorista cantastórias (Agostino Piano) e unu musicista contadori (Paolo Sanna), chi ant a pigai sa manu a is partetzipantis po ddis fai (ri) iscoberri su ladu prus misteriosu de su pianeta nostu: s’ària (sa creatzioni de s’ómini avenit gràtzias a un’àlidu sulau in is prummonis suus, sa vida spàciat sulendi s’úrtimu àlidu) e a s’acostamentu chi una (o prus) cultura traditzionali at tentu cunfrontu de issu. Is partetzipantis s’ant a agatai “imboddicaus” in mesu a contus, mitus, bruscerias, usus e costumus a una parti, e is sonus modulaus de un’arregorta de ordíngius sonorus, ainas sciamànicas e istrumentus musicalis de culturas traditzionalis (africanus, asiàticus, sudamericanus, sardus… chi at a sonai su musicista isperimentali Paolo Sanna) a s’àtera parti. • su bentu moi moi • su carru de Nannai • su bólidu de is cogas • is pillonis chi si scóviant su benidori e àteras cosas puru. Est unu labboratóriu pràticu/teóricu (is partetzipantis s’ant a incorai a realizai/imparai unas cantu pràticas de sa traditzioni nosta) pentzau po fai bivi a is partetzipantis un’idea noa chi pertocat a custu elementu chi sa modernidadi est fadendi arrui che a elementu de pagu fundóriu. Su labboratóriu si fait in Biddanoa de Forru in su tretu chi est ananti de su sítiu Archeológicu de Pinn’e Maiolu, sàbudu su 28 de Cabudanni de is 5 a is 6 e mesu de a merí (h. 17.00-18,30) e costat 15 éurus a persona (s’acontèssiu si fait chi si sódigat su númeru mínimu de 20 personas) A is 4 de a merí (h. 16.00) si podit abbisitai s’àrea archeológica de Pinn’e Maiolu, paghendi 3 éurus a persona. Is prenotatzionis si pigant fintzas a gióbia 26 de Cabudanni. Po informus e prenotatzionis tocat a tzerriai a su 333 1760216 (whatsapp puru) [immàgini de copertina: https://albero-huluppu.blogspot.com/]
20/09/2024
Santu 'Èngiu. “SportCity Day 2024”
Noba pigada de su giassu:www.sangavinomonreale.net In Santu 'Èngiu, cenàbara 20 de Cabudanni, h. 18:00 in su Campu Isportivu Santa Luxia, ddoi at po sa primu borta “PIGIAMA RUN” un'acontéssiu benéficu chi at organizau sa LILT (Lega Italiana po sa Lota contras a is Tumoris), chi si fait dónnia annu in is medas tzitadis italianas. Est una cursa/camminada non cumpetitiva innui is partitzipantis funt cumbidaus a si ponni su pigiama, símbolu de bonucoru faci a is pipius malàidus de tumori, chi fatuvatu passant tempus meda in s'ispidali in pigiama. Su grandu motori organizativu in Santu 'Èngiu, ancora una borta, est istétia Giusy Atzori, Presidente de s'assótziu “Insieme si può APS”, chi de annus si ócupat de preventzioni e sensibbilizatzioni faci a is maladias oncológicas. “Cumenti no espressai bonucoru po is pipius malàidus de tumori? Po custu – si contat Giusy – apu pediu a sa LILT de podi èssiri a su costau insoru in su “Pigiama Run”, cursa /camminada istórica non cumpetitiva, po agiudai is progetus e is programmas insoru destinaus a is pipius malàidus de tumori e a is famíllias insoru. Cun grandu prexu apu tentu s'onori de organizai cumenti a sea istacada de Casteddu innòi in Santu 'Èngiu, duncas su 20 de Cabudanni 2024, nosu puru calaus totus impari in pigiama in istrada”. Sa LILT arritzit totus is donatzionis po médiu de s'acàpiu:https://www.pigiamarun.it/cagliari innui tocat a s'iscriri. S'atóbiu benidori cun “Insieme si può” est su 6 de Meseladàmini cun sa “Camminata Rosa” po sa sensibbilizatzioni e sa preventzioni de su tumori a is titas. “Ocannu sa "Camminata" est arrica de medas acontéssius – ispricat Giusy Atzori – nci apu postu s'ànima e su coru e seus segurus chi totu custu impénniu portat arresurtaus. Non potzu, curri, camminai cumenti a una borta, ma sa conca est unu vulcanu de bideas e fintzas a candu apu a podi, apu a donai su màssimu po chini cumenti a mei gherrat e at gherrau e puru po chini, oi, non est prus cun nosu”.
20/09/2024
Santu 'Èngiu. “Pigiama Run” e “Camminata Rosa” po sa preventzioni de is tumoris. 20 de Cabudanni 2024
Noba pigada de su giassu:www.sangavinomonreale.net In Santu 'Èngiu, cenàbara 20 de Cabudanni, h. 18:00 in su Campu Isportivu Santa Luxia, ddoi at po sa primu borta “PIGIAMA RUN” un'acontéssiu benéficu chi at organizau sa LILT (Lega Italiana po sa Lota contras a is Tumoris), chi si fait dónnia annu in is medas tzitadis italianas. Est una cursa/camminada non cumpetitiva innui is partitzipantis funt cumbidaus a si ponni su pigiama, símbolu de bonucoru faci a is pipius malàidus de tumori, chi fatuvatu passant tempus meda in s'ispidali in pigiama. Su grandu motori organizativu in Santu 'Èngiu, ancora una borta, est istétia Giusy Atzori, Presidente de s'assótziu “Insieme si può APS”, chi de annus si ócupat de preventzioni e sensibbilizatzioni faci a is maladias oncológicas. “Cumenti no espressai bonucoru po is pipius malàidus de tumori? Po custu – si contat Giusy – apu pediu a sa LILT de podi èssiri a su costau insoru in su “Pigiama Run”, cursa /camminada istórica non cumpetitiva, po agiudai is progetus e is programmas insoru destinaus a is pipius malàidus de tumori e a is famíllias insoru. Cun grandu prexu apu tentu s'onori de organizai cumenti a sea istacada de Casteddu innòi in Santu 'Èngiu, duncas su 20 de Cabudanni 2024, nosu puru calaus totus impari in pigiama in istrada”. Sa LILT arritzit totus is donatzionis po médiu de s'acàpiu:https://www.pigiamarun.it/cagliari innui tocat a s'iscriri. S'atóbiu benidori cun “Insieme si può” est su 6 de Meseladàmini cun sa “Camminata Rosa” po sa sensibbilizatzioni e sa preventzioni de su tumori a is titas. “Ocannu sa "Camminata" est arrica de medas acontéssius – ispricat Giusy Atzori – nci apu postu s'ànima e su coru e seus segurus chi totu custu impénniu portat arresurtaus. Non potzu, curri, camminai cumenti a una borta, ma sa conca est unu vulcanu de bideas e fintzas a candu apu a podi, apu a donai su màssimu po chini cumenti a mei gherrat e at gherrau e puru po chini, oi, non est prus cun nosu”.
20/09/2024
Santu 'Èngiu. Torrat sa Festa de Santa Teresa. 27 de Cabudanni 2024
Noba pigada de su giassu: www.samgavinomonreale.net Ocannu puru Santu 'Èngiu si preparat a tzelebrai sa Festa de Santa Teresa, un'atóbiu chi sa comunidadi locali abetat cun entusiasmu. Mancai is arrisorsas limitadas, su Comitau organizativu, ghiau ocannu de sa Presidente Rinella Secci, at trabballau a forti po garantiri sa cumpridura de sa festa, puntendi no isceti a is afestus arreligiosus ma puru a suba de momentus de cumpartzidura e de ispàssiu. Sa Presidenti ponit in luxi s'importu de sa festa cumenti a ocasioni de atóbiu e bonucoru: “Disigiaus bivi impari momentus praxilis, una festa arreligiosa est unu momentu de cumpartzidura in sa preghiera e in s'ispréviu, est sa festa de una comunidadi intrea”. Su chi bessit a pillu cun fortza de is fueddus de su Comitau est sa voluntadi de no iscarésci is personas prus débbilis: su guadàngiu de sa Fiera de su Durci e de sa pisca de benefitzéntzia est destinau a is abbisóngius de sa Parróchia e a is personas abbisongiósas, sinnu cuncretu de s'impénniu sotziali de sa festa. Su programma chi incumentzat cenàbara 27 de Cabudanni, previdit una série de acontéssius siat arreligiosus chi de istentu. Sa serada de abertura previdit sa cena de benefitzéntzia traditzionali e su giogu ispassiosu “Dottor Why” condúsiu de luca Carcassi. Sa Festa sighit cun ispetàculus musicalis chi bint protagonistas, intra de is àterus, Sandro Murru Dj, Claudia Aru cun su grupu suu e Beppe Dettori. Sa dí prus importanti de is afestus arreligiosus est martis 1° de Meseladàmini, dí dedicada a “Santa Teresa di Gesù Bambino” , cun sa tzelebratzioni de sa Missa e sa prutzessioni in onori de sa Santa cun s'acumpangiamentu de sa Cunfraria, de sa Banda musicali “Città di San Gavino”, de is sonadoris de launeddas e de is cumpangias localis traditzionalis. Agoa, s'assótziu Fainas Antigas baddat su baddu campidanesu, sighit s'ispetàculu musicali de Damiano e Gabriel e po acabbai, in pratza, ddoi est sa bogadura de is billetus de sa loteria. Un'arringratziamentu ispetziali andat a Don Elvio, predi de Santu 'Èngiu, “chi ghiat sa comunidadi nosta cun afetu e chi est po nosu agiudu, ghia e puntu de arrelatu”. Sa Presidenti a s'acabbu at arringratziau totus is chi, cun impénniu e generosidadi, permitint chi custa traditzioni de importu sigat a bivi: “ In fundu est gràtzias a su trabballu e a sa generosidadi de is personas chi is traditzionis cosa nosta sighint a bivi”. Acabbendi cun un'augúriu po su benidori, su Comitau at espressau s'ispera chi sa Festa de Santa Teresa potzat sighiri a èssiri unu momentu de unidadi e cumpartzidura po totu sa comunidadi: Gràtzias a totus e Àterus Annus”.
19/09/2024
Seddori. Cunvegnu: “Il marchio collettivo di Sanluri”.
Su “Marchio collettivo di Sanluri” est unu strumentu po avalorai is prodotus localis. Su 20 de Cabudanni 2024 in su teatru Akinu Congia de is oras 16:30 nci est unu convegnu interessanti meda. Su “Marchio collettivo di Sanluri” chi po s’ imperu depit sighiri unu disciplinari círdiu, dd’ant realizau 5 annus fait po promovi is produtzionis agricolas e sa filera locali. Su “Marchio collettivo” est unu tema chi fait parti de unu de is 4 proponimentus chi Laore est promovendi de su “Progetto Switch” finantzaiu de s’ Unioni Europea chi tenit sa punna de mudai e promovi sistemas e comportamentus alimentaris sanus e sostenibbilis cun atzionis diferentis cumenti cussas de promovi is fileras localis o mudai is dietas de is mensas scolàsticas. Totus custas chistionis s’ ant a fai in su cunvegnu: Programma. -a is oras 16:30 registratzioni e abertura trabballus -a is oras 16:50 Saludus istitutzionalis: Alberto Urpi, síndigu de Seddori Paolo Usai, Assessori Atividadis Produtivas Moderatori Antonio Benvenuto Piredda, Laore Sardigna -a is oras 17:00 Su progetu de su “Marchio collettivo di Sanluri” Paolo Usai, Assessori Atividadis Produtivas -a is oras 17:10 Necessidadi de unu sistema po averiguai in is “Marchi collettivi” Marco Atzori, Laore Sardigna -a is oras 17:20 s’ esperièntzia de is impresas agrícolas e artigianas chi faint parti de su màrchiu Paolo Floris, Efisio Lampis -a is oras 17:40 su “Progetto Switch” Andrea Cerimele, Laore Sardigna -a is oras 17:40 circa e innovatzioni po mudai is sistemas alimentaris: su contribbutu de su “Progetto Switch” Valentina Mereu, Lara Chenade, Centro Mediterraneo po is mudamentus climàticus -a is oras 17:50 “Progetto Switch Azione 2 – Più legumi nel piatto” Paola Ugas, Laore Sardigna -a is oras 18:00 debata -a is oras 18:30 acabbu de is trabballus
19/09/2024
Serrenti. Afestamentus de Santa Vida
Su Comunu de Serrenti impari a sa Pro Loco presentant su programma de is afestamentus de sa de 400 Festas de Santa Vida de Serrenti. Programma Religiosu De cenàbara 27 de Cabudani a sàbudu 5 de Meseladàmini h. 17.30 – Novena in onori de Santa Vida Gióbia su 3 de Meseladàmini h. 18.00 - Santa Missa e a sighiri Bistidura de su Bultu de sa Santa Sàbudu su 5 de Meseladàmini h. 18.00 - Santa Missa h. 18.45 - Su coru “M. Immacolata” de Serrenti cantat in Parróchia Is Gòcius in onori de Santa Vida h. 19.30 – Prutzessioni de su bultu e de sa Relíchia de Santa Vida de sa Parróchia “M. Immacolata” a sa Cresiedda, acumpangiada de sa banda musicali “G. Verdi” – Ispéndula luxosa e tzelebratzioni de sa Santa Missa. Domínigu su 6 de Meseladàmini h. 8.30/9.30/11.00/17.00/18.30 – Missas in sa Cresiedda (is predis funt a dispositzioni po chini si bolit cunfessai) Lunis su 7 de Meseladàmini h. 5.30 – Granada de Obrescidroxu h. 6.00 –Missa Manna de Obrescidroxu in sa cresiedda e agoa s’ant a tzelebrai is missas de is 8.00/9.30 (is predis funt a dispositzioni po chini si bolit cunfessai) h. 8.00 – Santa Missa in cresiedda h. 9.30 – Tzelebratzioni de sa Missa Manna cantada in sa pratza ananti de sa cresiedda cun Muns. Alberto Pala, predi de sa Seu e castiadori de is relíchias de s’Arcidiócesi de Casteddu, acumpangiada de su Coru Polifónicu Maria Immacolata de Serrenti. A sighiri prutzessioni manna cun sa partetzipatzioni de sa Cunfraria M. Immacolata, de sa banda musicali G. Verdi de Serrenti, de is Sonadoris de Launeddas (Serrenti/Tuili), de is Cuadderis e de is Grupus Folk: S. Vida e Sa Lakara de Serrenti, Sant’Isidoru e Su Pottabi de Samassi, Grupus Folk Kellarious de Ceraxus, Grupu Folk Sa Corona de Nuràminis, Grupu Folk Su Sticcau de Mògoro, Grupu Folk Frùmini Majori, Grupu Folk Is Fèmminas de Arroli e Grupu Folk de Pramantellu, Grupu Folk Gippi de Biddacidru. Pustis de sa prutzessioni si fait sa Missa Manna in sa cresiedda. h. 17.00/18.03 – Santas Missas in cresiedda Martis s’8 de Meseladàmini h. 10.30 – Santa Missa in cresiedda po is sótzius mortus de sa Pro Loco Santa Vida h. 16.00 – Santa Missa po is bècius e is malàdius cun sa partetzipatzioni de su Grupu OFTAL Sàbudu su 12 de Meseladàmini h. 18.00 - Santa Missa in cresiedda e a sighiri torrada de su Bultu e de sa relíchia de sa Santa a sa Parróchia. Programma Tzivili Cenàbara su 27 de Cabudanni De is h. 18.00 Torneu de Fúbalu Santa Vida 2024 – Dópiu Triangulari calcio a 5 e calcio a 11 in su Campu Isportivu comunali e in su Campu sintéticu ingunis etotu. Sàbudu su 5 de Meseladàmini h. 17.00 – 19.00 Domu Odília bia Nazionale n. 185 Serrenti Ammosta Didàtica – Espositiva apitzus de s’incisioni discogràfica in Sardigna a incuru de s’Assótziu Tiria Noa in collabboratzioni cun s’Assótziu Suona h. 22.30 – Rap Trap cun s’artista nou Staytri, a sighiri Dj Diva, Dance Festival annus 90/2000 cun Dj Jump, Dj Greta Tedeschi. Domínigu su 6 de Meseladàmini h. 10.30-12.30/17.00-19.00 Domu Odília bia Nazionale n. 185 Serrenti Ammosta Didàtica – Espositiva apitzus de s’incisioni discogràfica in Sardigna a incuru de s’Assótziu Tiria Noa in collabboratzioni cun s’Assótziu Suona De is h. 16.00 a is h. 18.00 – Istentu po pipius e mannus cun Robina & Jack h. 22.30 – Serada de lísciu, latinu e ballus de grupu cun s’Orchestra Ispetàculu New Movida. Lunis su 7 de Meseladàmini h. 10.30-12.30/17.00-19.00 Domu Odília bia Nazionale n. 185 Serrenti Ammosta Didàtica – Espositiva apitzus de s’incisioni discogràfica in Sardigna a incuru de s’Assótziu Tiria Noa in collabboratzioni cun s’Assótziu Suona. h. 21.30 – Artefítziu cun sa Dita Contini Angela Maria de Serdiana. h. 22.30 – Michele Zarrillo in cuncertu “Cinque giorni da 30 anni – Tour 2024” Martis s’8 de Meseladàmini h. 22.00 – Ispetàculu musicali Inkoma (Tribbudu a Vasco Rossi).
19/09/2024
Serrenti. Projetzioni mediometràgiu "Quale amore"
Su Tzentru Antivioléntzia Féminas - PLUS Seddori, aintru de is atzionis de sensibbilizatzioni e preventzioni de sa violéntzia de genia, su 30 de Cabudanni 2024 de is 4 e mesu a is 6 e mesu de a merí (h. 16:30-18:30) in is aposentus de s’ex Bocidroxu de Serrenti, in bia Nazionale 280, at a projetai unu mediometràgiu intitulau "Quale amore" de su regista Giuliano Pornasio.
19/09/2024
Biddanoa de Forru. Arrèxini. Fèstival de Cultura Sarda
Torrat po sa de 4 editzionis suas su Fèstival de Cultura Sarda Arrèxini, chi si fait in Ussaramanna su 20 e 21 de Cabudanni 2024 e in Biddanoa de Forru su 27 e 28 de Cabudanni 2024. Innoi asuta su programma de is fainas chi s’ant a fai in is duas biddas: Ussaramanna Cenàbara su 20 de Cabudanni A is 7 e mesu de a merí (h. 19.30) in sa Domu Zedda Presentada de su líbburu “Gigi Riva. Il campione, l’amico, il mito” de Mario Fadda e Umberto Oppus. Agoa: Projetzioni de su film “Nel nostro cielo un rombo di tuono” de Riccardo Milani. Sàbudu su 21 de Cabudanni A is 9 oras de noti (h. 21.00) in su Nuraxi Santu Pedru Cuntzertu de Ilaria Porceddu e Emanuele Contis. Agoa: Gavino Murgia. Biddanoa de Forru Cenàbara su 27 de Cabudanni A is 9 oras de noti (h. 21.00) in su Nuraxi Genna Maria “Ricordatemi come vi pare” Reading Teatrali cun Lia Careddu e Arrogalla. Presentat Omar Onnis Agoa: Presentada de s’Album “Suite” de Arrogalla Sàbudu su 28 de Cabudanni A is 8 e mesu de noti (h. 20.30) in Pratza Costituzione “Is identidades linguìsticas de is sardos”. Atóbiu cun Roberto Bolognesi, Antonello Garau e Michele Ladu. Agoa: Projetzioni de su film “Deu ci seu” de Michele Badas, Michele De Murtas e Nicolò Falchi.
19/09/2024
Biddanoa de Forru. “Is Identidades Linguisticas de is Sardos”
Intru de is fainas de su Fèstival Arrèxini, su 28 de Cabudanni a is h. 20.30 in Pratza Costitutzioni in Biddanoa de Forru si fait un’atóbiu de importu apitzus de s’identidadi e de sa linguística sarda cun Roberto Roberto Bolognesi, Antonello Garau e Michele Ladu, intitulada própiu “Is Identidades Linguisticas de is Sardos”. Un’atóbiu chi cumpudat is arréxinis de sa língua sarda, de importu mannu po cumprendi s’identidadi culturali de sa terra nosta.
19/09/2024
Biddanoa de Forru. Presentada de s’album “Suite de Arrogalla.
Intru de is fainas de su Fèstival Arrèxini, su 27 de Cabudanni a is h. 21.00, Arrogalla presentat s’album nou cosa sua “Suite” in unu logu ispantosu chi est su Nuraxi Genna Maria de Biddanoa de Forru, acapiendi impari sa música sua arrica de atmosferas eciseras e unu logu càrrigu de istória e cultura. Un’apuntamentu chi non si podint perdi totus is amantiosus de sa música e de sa cultura sarda.
19/09/2024
Mara Arbarei. Permissu impiantus sportivus de Bia Cadello
S’arregodat a totus is chi ddu tenint agradèssiu ca si podit pediri su “badge elettronico” (tesserinu de identidadi) po intrai in is impiantus sportivus de bia Cadello (Pista de Atletica e Campu de Càlciu). Sa possibbilidadi a ònnia tzitadinu de impreai sa Pista de Atletica est assigurada cun unu tesserinu personali chi ballit po unu annu e pustis si podit torrai a fai. Invècias is grupus chi bolint impreai su campu de càlciu ddu depint pediri asumancu 24 oras innantis. Is permissus depint essi pedius cumenti sighit po mail a lavoripubblici@comunevillamar.it a manu a s’Ufìtziu protocollu de su Comunu de Mara Arbarei candu est abertu po sa genti. Po ndi sciri de prus e po scarriai su mollu bastat castiai su giassu https://www.comunevillamar.it/ente/avvisi/998
19/09/2024
Mara Arbarei. Assemblea pùbblica po presentai is comunidadis energèticas
Si fait sciri ca mèrcuris 2 de ladàmini 2024 a is 17:00 in sa Sala de is Cunferèntzias de sa Domu Maiorchina, in s’àmbitu de is atzionis de agiudu a is comunus de sa Sardigna po ponni in peis comunidadis energèticas, si fait un’Assemblea Pùbblica po fai connosci is progetus. S’atòbiu fait a ddu sighiri in video cunferèntzia puru cun prataforma Microsoft Teams a su link https://bit.ly/4gl3BUN Po s’avisu cumpletu https://www.comunevillamar.it/ente/avvisi/1035
19/09/2024
Mara Arbarei. Iscritzionis abertas a is cursus de merì po is mannus
Si fait sciri a totus ca funt abertas is iscritzionis a is cursus de su CPIA2 po s’annu scolàsticu 2024/2025 chi si faint a merì po is mannus. De su 16 a su 27 de cabudanni 2024, de is 16:30 a is 19:00, in is Scolas Mèdias, is operadoris e is maistus abarrant a disponimentu po chini si bolit iscriri o bolit sciri de prus de is cursus monotemàticus e cussus po licentza mèdia e biènniu de is scolas superioris. Is iscritzionis s’arricint de su 16 a su 27 de cabudanni de is 16:30 a is 19:00 in sa Scola Mèdia de Mara Arbarei. Is letzionis ant a essi in is biddas scritas in sa locandina in s’oràriu inditau. Po calisisiat pregonta ddui at diferentis cuntatus (telèfunu, mail, a aici nendi…).
19/09/2024
Mara Arbarei. Presentada impiantus sportivus comunalis
Sàbudu 14 de cabudanni, de ora de is 17:30, su Comunu de Mara Arbarei e sa Polisportiva Maresa 2023 ant fatu una bella manifestatzioni po fai connosci a sa comunidadi maresa is impiantus sportivus de bia Cadello postus in siguresa e atretzaus a nou. Po s’ocasioni ant giogau a bòcia sa Polisportiva Maresa, una scuadra de sa zona “over 50” e is Glòrias nodias de su Casteddu de su Scudetu 1969/70. De imoi a innantis torrant a essi abertus po sa genti sa pista de atletica e su campu de càlciu. Sendi perou chi sa cura de custus est in manus a s’Unioni de is Comunus, po ddus podi impreai tocat a tenni su permissu de s’Ufìtziu Tècnicu de su Comunu de Mara Arbarei, cumenti ddoi est scritu in su giassu https://www.comunevillamar.it/ente/avvisi/998